Més informació »

Fa anys que aquesta noia de mirada desafiant va sorgir d'uns gargots. Va néixer en una època en què gràcies a uns amics vaig descobrir tot un seguit de còmics i passava bones estones fullejant rareses, pàgines amb tintes que desprenien unes "aromes" ben característiques i comentant les jugades dels personatges.

Més informació »

Més informació »

Aquest nen ens dedica una salutació ben simpàtica des d'una porta situada al carrer dels Jocs Florals, de Sants.

Més informació »

I ja arribem al final. Hem deixat enrere paisatges d'oliveres, garrofers, parcs temàtics d'oci, parcs temàtics petroquímics que sempre m'han evocat una ciutat futurista, platges, urbanitzacions que embruten la vista, conreus de tapissos vistosos, càmpings que van conèixer el glamur en èpoques pretèrites i que proven encara de seduir-nos amb maquillatge descarat, aiguamolls, pistes de tenis mig abandonades, camps de golf d'una exuberància insultant, túnels, mar...

Tot em fa pensar que es podria haver fet d'una altra manera. Aquesta sensació m'entristeix per uns moments però la deixo volar. Potser encara som a temps de poder-ho fer millor.

Ara els edificis gegants i els ponts de ferralla ens acullen i s'obren davant nostre com un golf. Els grafits s'alcen cridaners i envien missatges des de les parets de la muralla, però el tren sempre hi passa massa ràpid per poder llegir-hi res, com si fos una acte de censura premeditat.

Més informació »