Tot passejant em vaig trobar una pintada que pot donar lloc a moltes interpretacions possibles: llengües viperines que fan créixer el diable? ulls que només miren allò que el nostre dimoni interior vol? algú que s'ha pres massa substàncies de legalitat dubtosa? Aquí ho deixem.

Més informació »

Més informació »

Més informació »

Més informació »

Més informació »

Més informació »

Més informació »

Més informació »

Més informació »

Més informació »

Més informació »

Més informació »

He decidit dedicar una nova secció d'aquest bloc a un projecte molt especial: ZAK!

Ras i curt: es tracta d'un espectacle de dansa. I ara us demanaré que oblideu els tutús, les malles apretades, les ballarines de gel del ballet de Moscú, els violins, els colors ensucrats, les filigranes acrobàtiques, l'elitisme i l'avorriment i que ho substituïu pel vostre veí del 3r 2a, per aquella companya de feina, pel fill que fa pocs mesos que ha tingut el vostre amic, per les ganes de saltar, per un grup de músics amb bateries i guitarres elèctriques, per nens i nenes que surten a córrer a l'hora del pati, fins i tot imagineu-vos vosaltres mateixos... agafeu aquestes imatges i col·loqueu-les dalt d'un escenari i tindreu una visió més aproximada del que és ZAK!

Des d'aquí vull donar les gràcies a tota la gent que ens va deixar entrar a la meva càmera i a mi durant els assajos a Fabra i Coats i al SAT! (Sant Andreu Teatre). Em vaig sentir molt còmoda amb tots vosaltres, de debò. I sobretot: balleu, balleu, BALLEU FORÇA!!!!

Si voleu saber una mica més sobre el projecte, al darrere del qual hi trobem el coreògraf Álvaro De La Peña, podeu tafanejar als enllaços següents:

Notícies a BTV Barris en dansa

El Periódico Ballar és cosa de tots 

TV3 Tothom a ballar

Més informació »

Més informació »

Més informació »

Més informació »

Més informació »

Fa anys que aquesta noia de mirada desafiant va sorgir d'uns gargots. Va néixer en una època en què gràcies a uns amics vaig descobrir tot un seguit de còmics i passava bones estones fullejant rareses, pàgines amb tintes que desprenien unes "aromes" ben característiques i comentant les jugades dels personatges.

Més informació »

Més informació »

Aquest nen ens dedica una salutació ben simpàtica des d'una porta situada al carrer dels Jocs Florals, de Sants.

Més informació »

I ja arribem al final. Hem deixat enrere paisatges d'oliveres, garrofers, parcs temàtics d'oci, parcs temàtics petroquímics que sempre m'han evocat una ciutat futurista, platges, urbanitzacions que embruten la vista, conreus de tapissos vistosos, càmpings que van conèixer el glamur en èpoques pretèrites i que proven encara de seduir-nos amb maquillatge descarat, aiguamolls, pistes de tenis mig abandonades, camps de golf d'una exuberància insultant, túnels, mar...

Tot em fa pensar que es podria haver fet d'una altra manera. Aquesta sensació m'entristeix per uns moments però la deixo volar. Potser encara som a temps de poder-ho fer millor.

Ara els edificis gegants i els ponts de ferralla ens acullen i s'obren davant nostre com un golf. Els grafits s'alcen cridaners i envien missatges des de les parets de la muralla, però el tren sempre hi passa massa ràpid per poder llegir-hi res, com si fos una acte de censura premeditat.

Més informació »

Més informació »

Més informació »

Més informació »

Més informació »

Més informació »

Més informació »

Més informació »

Més informació »

Més informació »

Més informació »

Un dia vaig dir que parlaria amb més profunditat sobre un clip que vaig fer. Potser tampoc cal massa profundament, ara que hi penso.

Tot va començar per culpa dels (o gràcies als) Fi i el seu tema L'home que no dorm. No sé ben bé com va ser, però mentre la cançó encara es gestava i es trobava en estats primitius i de retocs diversos, se'm devia creuar algun cable i vaig pensar que podria estar bé fer-hi alguna cosa.

Va ser el primer cop que vaig moure un dit per fer un vídeo. Ho podria resumir dient que va ser tota una aventura autodidacta amb stop motion protagonitzada per ninotets de plastilina, idees de bomber, per dir-ho d'alguna manera, i un llarg etcètera... però contra moltes expectatives, el vaig acabar. 

Aquí us deixo unes quantes imatges (la majoria totalment inèdites) del making of...

Estudiant un contrapicat (idea de bomber#42).

Au, una altra escena que se'n va a pastar!

Sessió de fisio.

Així és com em van deixar l'estudi... aquests músics!!!

Creant l'escenari (idea de bomber#76).

Vet aquí l'escenari construït :)

Els músics intèrprets, acabats de crear.

Les diferents cares del cantant (idea de bomber#133).

Els músics, en un moment de descans del rodatge.

Si sentiu curiositat per la cançó i la lletra, només cal que guaiteu al bloc del grup:
http://finalmentfi.blogspot.com/2012/03/lhome-que-no-dorm.html

Aquí podreu escoltar el disc sencer:
http://filldeputa.bandcamp.com/


I, finalment, si feu clic a qualsevol dels enllaços el podreu veure:
L'home que no dorm  (vimeo)

O bé aquí:

Més informació »

Més informació »

(Moment de pausa)

Més informació »

3

Més informació »

Que n'és, de bonic, l'amor, no trobeu? 

Aquest dibuix tan romàntic, que no necessita cap explicació, el vaig fer per a la portada del primer treball dels Fi , Primavera (aquí podeu escoltar els temes), pocs mesos després de la seva formació.

Si voleu saber la biografia intensa d'aquest grup, us faré un espòiler com una casa de pagès i us diré que comença de la manera següent:

"Fi és un projecte musical de Barcelona, Catalunya, a uns 100 kilòmetres de Valls." I acaba dient: "Mentrestant, observem amb deler el crepuscle tot prenent un bon gelat de maduixa amb lleuger regust de salnitre."

I si no em creieu, ho podeu trobar al seu bloc, entre d'altres coses que segurament trobareu interessants:

http://finalmentfi.blogspot.com/

Més informació »

Més informació »

Més informació »

Vet aquí un xumet negre. Feia temps que no en veia cap i em pregunto si d'alguna manera ja comencen a extingir-se. Per això em vaig emocionar quan vaig trobar aquest, per pura casualitat. 

Més informació »

Més informació »

Fa temps, just després d'haver fet el meu primer clip amb la tècnica stop-motion (aquest) em vaig prometre fermament de no tornar a fer mai més un clip musical. I menys amb stop-motion! Es tractava d'una opció totalment descartada. Així que tard o d'hora, com cada cop que molts de nosaltres diem "mai", era qüestió de tornar-ho a provar.

En aquesta ocasió em vaig trobar davant l'oportunitat de poder fer un vídeo d'una de les meves cançons preferides de l'Abdominable Gallina Nauseabunda (Pep Rius), Avorrit. I què vaig fer? Doncs el resultat és el que podeu veure.

Espero que us agradi!

(Pssssst! Si algú vol tafanejar una mica... )

http://elsousdelagallina.blogspot.com.es/2012/06/el-1er-videoclip-oficial.html
http://www.enderrock.cat/noticia/6919/avorrit/esperant/mon
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/226178
http://www.videoclips.cat/2012/08/03/abdominable-gallina-nauseabunda-avorrit/
http://www.indienauta.com/musica/discos/5569-abdominable-gallina-nauseabunda-esperant-la-fi-del-mon-musica-global-2012

"Avoooorriiiiiiiit, res es mou dins del meu cap"  (  www.elsousdelagallina.blogspot.com  )

Més informació »