Tot passejant em vaig trobar una pintada que pot donar lloc a moltes interpretacions possibles: llengües viperines que fan créixer el diable? ulls que només miren allò que el nostre dimoni interior vol? algú que s'ha pres massa substàncies de legalitat dubtosa? Aquí ho deixe...

Més informació »

...

Més informació »

...

Més informació »

...

Més informació »

...

Més informació »

...

Més informació »

...

Més informació »

...

Més informació »

...

Més informació »

...

Més informació »

...

Més informació »

...

Més informació »

He decidit dedicar una nova secció d'aquest bloc a un projecte molt especial: ZAK! Ras i curt: es tracta d'un espectacle de dansa. I ara us demanaré que oblideu els tutús, les malles apretades, les ballarines de gel del ballet de Moscú, els violins, els colors ensucrats, les filigranes acrobàtiques, l'elitisme i l'avorriment i que ho substituïu pel vostre veí del 3r 2a, per aquella companya de feina, pel fill que fa pocs...

Més informació »

...

Més informació »

...

Més informació »

...

Més informació »

...

Més informació »

Fa anys que aquesta noia de mirada desafiant va sorgir d'uns gargots. Va néixer en una època en què gràcies a uns amics vaig descobrir tot un seguit de còmics i passava bones estones fullejant rareses, pàgines amb tintes que desprenien unes "aromes" ben característiques i comentant les jugades dels personatge...

Més informació »

...

Més informació »

Aquest nen ens dedica una salutació ben simpàtica des d'una porta situada al carrer dels Jocs Florals, de Sant...

Més informació »

I ja arribem al final. Hem deixat enrere paisatges d'oliveres, garrofers, parcs temàtics d'oci, parcs temàtics petroquímics que sempre m'han evocat una ciutat futurista, platges, urbanitzacions que embruten la vista, conreus de tapissos vistosos, càmpings que van conèixer el glamur en èpoques pretèrites i que proven encara de seduir-nos amb maquillatge descarat, aiguamolls, pistes de tenis mig abandonades, camps de golf...

Més informació »

...

Més informació »

...

Més informació »

...

Més informació »

...

Més informació »

...

Més informació »

...

Més informació »

...

Més informació »

...

Més informació »

...

Més informació »

...

Més informació »

Un dia vaig dir que parlaria amb més profunditat sobre un clip que vaig fer. Potser tampoc cal massa profundament, ara que hi penso. Tot va començar per culpa dels (o gràcies als) Fi i el seu tema L'home que no dorm. No sé ben bé com va ser, però mentre la cançó encara es gestava i es trobava en estats primitius i de retocs diversos, se'm devia creuar algun cable i vaig pensar que podria estar bé fer-hi alguna...

Més informació »

...

Més informació »

(Moment de pau...

Més informació »

...

Més informació »

Que n'és, de bonic, l'amor, no trobeu? Aquest dibuix tan romàntic, que no necessita cap explicació, el vaig fer per a la portada del primer treball dels Fi , Primavera (aquí podeu escoltar els temes), pocs mesos després de la seva formació.Si voleu saber la biografia intensa d'aquest grup, us faré un espòiler com una casa de pagès i us diré que comença de la manera següent:"Fi és un projecte musical de Barcelona,...

Més informació »

...

Més informació »

...

Més informació »

Vet aquí un xumet negre. Feia temps que no en veia cap i em pregunto si d'alguna manera ja comencen a extingir-se. Per això em vaig emocionar quan vaig trobar aquest, per pura casualitat.&nb...

Més informació »

...

Més informació »

Fa temps, just després d'haver fet el meu primer clip amb la tècnica stop-motion (aquest) em vaig prometre fermament de no tornar a fer mai més un clip musical. I menys amb stop-motion! Es tractava d'una opció totalment descartada. Així que tard o d'hora, com cada cop que molts de nosaltres diem "mai", era qüestió de tornar-ho a provar. En aquesta ocasió em vaig trobar davant l'oportunitat de poder fer...

Més informació »