Més informació »

Més informació »

Fa temps, gràcies a una entrada de blog d'una persona sàvia, vaig assabentar-me de l'existència d'una illa de plàstic enmig del Pacífic. Potser ja sabeu què és i si no, doncs ja us ho dic jo, què és: la brossa que llencem al mar, per acció dels corrents marins, acaba amuntegant-se i creant illes compactes. Un autèntic desastre ecològic que no s'hauria d'haver produït mai.
Aquí podeu llegir l'article de què us parlo: L’Illa de plàstic

Després de parlar-ho amb els Fi, vam decidir de crear una cançó que tractés el tema. Vaig col·laborar a l'hora de fer les lletres i la cosa va quedar així:


"Mil obstacles i edificis
trenquen el blau infinit.
Artefactes i tentacles
que decoren maniquins.

Cants de sirena plastificats,
no m'espera res a la ciutat.

Passiu-ho bé!

Amb garlandes i confeti
odio els teus souvenirs!
No m'enlluernis de dia,
ja no em queda cap nit.

Cants de sirena plastificats,
no m'espera res a la ciutat.

Passiu-ho bé!"

En aquest enllaç la podeu escoltar en l'àlbum que han publicat enguany:
Fi-PVC

I aquí podeu escoltar un remix que n'ha fet 004F:
PVC-[004F remix]

Enmig de tot aquest procés de donar veu a un peix atrapat per aquesta barbàrie, en algun moment em va agafar un rampell i vaig fer uns gargots dels meus.

Doncs això és tot. Bé, o quasi. No llenceu més merda... enlloc! Mai més!

Signat,
PVC:
(Peix veu catàstrofe)

Més informació »

I vet aquí un altre cartell que he dissenyat. No és per res, però el programa promet: hi haurà molt bona música. Hi vindreu, oi? Doncs ens hi veiem!

Aquí podeu conèixer el segell discogràfic:
http://nomenrecords.com/ca
I més detalls sobre l'esdeveniment:
Bocanord

Més informació »

"Des del balcó veig passar la gent". La veiem passar, sí. I passa que veiem coses que no hauríem d'haver vist mai, però ens ho mirem, girant el cap cap a una altra banda, si convé. O potser resulta que ja no podem més, qui sap.

Doncs això, servidora ha creat per al proper single dels FI aquesta portada costumista en temps en què "ens donen pel sac i ens estossinen com si fóssim gossos", amb la tieta que rega els geranis inclosa, que no sigui dit, ei. I sense oblidar que he tingut l'honor de tenir com a còmplice el gran Senyor Dallonses.

Senyors, als seus peus!

Més informació »

Més informació »

Aquest desordre i caos de collage neix com a fruit d'un relat breu però molt inspirador; una història que vaig poder escoltar en un programa de ràdio (Aquesta nit/ Només canten per mi) i que podeu escoltar aquí:
Relat

Si, tal com em va passar a mi, algú vol saber qui és l'autor de la música inquietant que se sent de fons, doncs us diré que és en Xavier Bonfill i que al seu bandcamp hi podeu escoltar altres peces pertorbadores (... o fantasioses, encara no ho sé del cer, sincerament).
http://xavierbonfill.bandcamp.com/

Pel que fa al collage en si, com a nota tècnica només us diré que està fet amb retalls de fotos d'Agustí Centelles i de diaris, revistes, flyers, etc. que he anat arreplegant i també algun dibuix mig amagat que hi he afegit de collita pròpia.

Més informació »

Fa anys que aquesta noia de mirada desafiant va sorgir d'uns gargots. Va néixer en una època en què gràcies a uns amics vaig descobrir tot un seguit de còmics i passava bones estones fullejant rareses, pàgines amb tintes que desprenien unes "aromes" ben característiques i comentant les jugades dels personatges.

Més informació »

Que n'és, de bonic, l'amor, no trobeu? 

Aquest dibuix tan romàntic, que no necessita cap explicació, el vaig fer per a la portada del primer treball dels Fi , Primavera (aquí podeu escoltar els temes), pocs mesos després de la seva formació.

Si voleu saber la biografia intensa d'aquest grup, us faré un espòiler com una casa de pagès i us diré que comença de la manera següent:

"Fi és un projecte musical de Barcelona, Catalunya, a uns 100 kilòmetres de Valls." I acaba dient: "Mentrestant, observem amb deler el crepuscle tot prenent un bon gelat de maduixa amb lleuger regust de salnitre."

I si no em creieu, ho podeu trobar al seu bloc, entre d'altres coses que segurament trobareu interessants:

http://finalmentfi.blogspot.com/

Més informació »

Fa uns quants anys el Sr. DE_TOT_COR em va encarregar el següent: fer un dibuix per a la portada del seu primer treball, Deine Augen. Per a mi també va ser el primer cop que algú em demanava una cosa així.

D'aquest disc va fer-ne unes còpies molt limitades però la seva música va saber conquerir-nos i va generar prou interès, sobretot el tema Strawberry Panic, que ha sonat a discoteques d'arreu del continent (i més enllà), entre d'altres cançons.

El que veieu a dalt és la versió manipulada i a sota, la versió original.

Aquí podeu trobar més informació sobre aquest projecte musical, molt recomanable:

 http://musicadetotcor.blogspot.com/

Més informació »

Són coses que passen quan començo a remenar llibres a l'atzar. Els fullejo i molts cops acabo trobant coses interessants. Així va ser com vaig descobrir un fotògraf del segle XIX, Charles Marville. Era un llibret petit, amb les fulles mig desenganxades, ben farcit de fotos de carrers de París i quan vaig fixar-m'hi en una en concret, vaig saber que n'acabaria fent el dibuix amb tinta xinesa. I és el que veieu. Això sí; per jugar una mica vaig afegir-hi algunes modificacions i elements dispersos.

Més informació »

Il·lustració que vaig fer per a la portada del segon EP dels Fi, Perplex. Més d'un cop m'han preguntat quin significat té tot plegat. Però el que de debò és interessant és saber què hi veu cadascú...

Més informació »

Més informació »