"Què és el primer que penses quan et lleves?", "Bufa les espelmes i demana un desig!", "Quins són els teus propòsits per a l'any nou?"
Fàcil. De vegades no tant. Fem llistes. Pretenem emmotllar-no a unes lletres que ens donaran forma i totes aquestes coses que ens fan creure que realment estem fent alguna cosa per aconseguir-ne d'altres de millors. Satisfacció d'objectiu. La il·lusió de crear la primera passa. Perquè sí. Sensació de progrés. Perquè ara mateix som en un punt i volem arribar a un altre. Posar ordre als desitjos. Fer net i superar etapes. I altres coses carregades de bones intencions.
Personalment, us confesso que les llistes em foten una mandra immensa. Així que m'estimo més la imatge de dalt, una petita muntanya caòtica de paperets que queden enrere amb gent que avança d'esquenes.

Més informació »

FI- El ramat feliç

I vet aquí una nova col·laboració amb els Fi. Aquest cop es tracte d'un clip, o vídeo o collage de vídeos o com us agradi més. El missatge: "La propaganda mata l'opinió". I no cal pensar res més. Mireu,deixeu-vos seduir, compreu o combregueu amb les rodes de molí que us vingui de gust i Amén!

Més informació »

(Fotos realitzades a l'Antic Forn de Vallcarca, durant els concerts de Circonite i Monstruos)

Més informació »

Més informació »

Doncs ja ho veieu: novament immersa en l'elaboració d'un cartell d'aquells que fan una il·lusió especial. Si aneu seguint de manera més o menys regular les coses que vaig penjant en aquest blog potser el nom dels Fi us sonarà d'alguna cosa ( i si no és el cas o senzillament necessiteu refrescar la memòria aquí els podeu escoltar i aquí podeu tafanejar una mica més a fons què fan, pensen o divaguen aquesta gent).

Ah, i si encara no coneixeu el lloc on toquen, el koitton club, doncs ja és hora que us hi apropeu: el proper dia 4 d'octubre pot ser una bona ocasió!

Més informació »

Més informació »

Més informació »

"Des del balcó veig passar la gent". La veiem passar, sí. I passa que veiem coses que no hauríem d'haver vist mai, però ens ho mirem, girant el cap cap a una altra banda, si convé. O potser resulta que ja no podem més, qui sap.

Doncs això, servidora ha creat per al proper single dels FI aquesta portada costumista en temps en què "ens donen pel sac i ens estossinen com si fóssim gossos", amb la tieta que rega els geranis inclosa, que no sigui dit, ei. I sense oblidar que he tingut l'honor de tenir com a còmplice el gran Senyor Dallonses.

Senyors, als seus peus!

Més informació »

I sí, encara assaborim la música d'en Billy Pilgrim setmanes després del seu concert. En un autèntic forn molt especial, en un dia de juny aquest viatger en el temps, tal com ell mateix es va definir, entre cançó i cançó, ens va parlar de deserts, pingüins, dels vençuts, de música, de nosaltres, d'amors i de platges (sí, diria que va parlar força, aquest xiquet). I també ens va fer venir ganes d'entonar alguna coseta, tot sigui dit.

Més informació »

Més informació »

Més informació »

Si us vau perdre aquest concertàs, doncs mala sort. Bé, sempre podeu seguir les aventures d'aquests músics tan peculiars per aquests móns de xarxes disperses. Personalment, us ho recomano. 
Servidora va ser l'encarregada del disseny del cartell, fet amb tot el "carinyu".

Més informació »

Més informació »

Més informació »

De vegades trobo pintades, però puc dir que aquesta em va trobar a mi. Va succeir un matí, tot caminant pel passeig Maragall. Uns ulls dolços mig aclucats em van cridar. I allà era ella, delicada, flirtejant amb els vianants des d'aquella paret atrapada enmig d'un bloc de pisos i un establiment d'una cadena de pizzeries. 

Com que aquell no era el moment adequat, decideixo de tornar-hi més endavant i comprovo que ella espera puntual la nostra cita. No sempre és així. De vegades em planten i em trobo amb que les pintades han marxat i han deixat un post-it gegant de pintura nova, sense que s'hagin recordat de deixar-me escrit on s'han mudat. 

Desenfundo la càmera i faig el que he de fer. Just quan acabo, apareix un espontani amb ganes de fer-la petar. Em pregunta, amb un marcat accent andalús, si la foto ha quedat bé. Pel posat d'orgull, podria semblar que ell n'és l'autor. Xerrem una mica i finalment em diu:"Es que es muy bonita, ¿sabes? Es preciosa. Por eso está muy bien que le hagan fotos antes que vengan los del ayuntamiento y la quiten." S'hi atansa una mica més, com si hi busqués alguna cosa:"Anda que el tío que ha hecho esto... viene aquí, pinta y luego se va, sin dejar su nombre ni nada."

Ens acomiadem. El senyor s'acomiada de mi; jo, d'ell i la geisha dels dos.

Més informació »