Més informació »

Més informació »

Més informació »

Més informació »

Més informació »

Avui us parlaré breument de dones. I de música. I de com moltes dones estem més que fartes de sentir cançons que ens recorden la cantarella de sempre de "Sense tu no sóc res", o bé que parlen de nosaltres com si fóssim muses inabastables, gairebé santificades no se sap ben bé per què. Però tant se val ara tot això perquè les mEcOniO no són així. Per sort!

Aquestes noies agafen una guitarra i una bateria i et munten siroll del bo dalt de l'escenari i et fan xalar mentre disparen lletres com ara: 

"Depila't! Posa't guapa!
Estètica i compassió.
La imatge que amagues és la del teu valor."

Missatges necessaris, no ho oblidem. I en volem més, som així. Ens agrada molt, ja ho sabeu, la gent que fa música i des d'aquí us animem a escoltar el seu disc, zIGoT.

Més informació »

Més informació »

Més informació »

Més informació »

Més informació »

Més informació »

Més informació »

Més informació »

Més informació »

Fa temps, gràcies a una entrada de blog d'una persona sàvia, vaig assabentar-me de l'existència d'una illa de plàstic enmig del Pacífic. Potser ja sabeu què és i si no, doncs ja us ho dic jo, què és: la brossa que llencem al mar, per acció dels corrents marins, acaba amuntegant-se i creant illes compactes. Un autèntic desastre ecològic que no s'hauria d'haver produït mai.
Aquí podeu llegir l'article de què us parlo: L’Illa de plàstic

Després de parlar-ho amb els Fi, vam decidir de crear una cançó que tractés el tema. Vaig col·laborar a l'hora de fer les lletres i la cosa va quedar així:


"Mil obstacles i edificis
trenquen el blau infinit.
Artefactes i tentacles
que decoren maniquins.

Cants de sirena plastificats,
no m'espera res a la ciutat.

Passiu-ho bé!

Amb garlandes i confeti
odio els teus souvenirs!
No m'enlluernis de dia,
ja no em queda cap nit.

Cants de sirena plastificats,
no m'espera res a la ciutat.

Passiu-ho bé!"

En aquest enllaç la podeu escoltar en l'àlbum que han publicat enguany:
Fi-PVC

I aquí podeu escoltar un remix que n'ha fet 004F:
PVC-[004F remix]

Enmig de tot aquest procés de donar veu a un peix atrapat per aquesta barbàrie, en algun moment em va agafar un rampell i vaig fer uns gargots dels meus.

Doncs això és tot. Bé, o quasi. No llenceu més merda... enlloc! Mai més!

Signat,
PVC:
(Peix veu catàstrofe)

Més informació »