I ja arribem al final. Hem deixat enrere paisatges d'oliveres, garrofers, parcs temàtics d'oci, parcs temàtics petroquímics que sempre m'han evocat una ciutat futurista, platges, urbanitzacions que embruten la vista, conreus de tapissos vistosos, càmpings que van conèixer el glamur en èpoques pretèrites i que proven encara de seduir-nos amb maquillatge descarat, aiguamolls, pistes de tenis mig abandonades, camps de golf d'una exuberància insultant, túnels, mar...
Tot em fa pensar que es podria haver fet d'una altra manera. Aquesta sensació m'entristeix per uns moments però la deixo volar. Potser encara som a temps de poder-ho fer millor.
Ara els edificis gegants i els ponts de ferralla ens acullen i s'obren davant nostre com un golf. Els grafits s'alcen cridaners i envien missatges des de les parets de la muralla, però el tren sempre hi passa massa ràpid per poder llegir-hi res, com si fos una acte de censura premeditat.
Entrades
.jpg)
2 comentaris:
L'edifici 2ona fila 3a columna sempre m'ha inquietat. No sé perquè.
Molt bó! Volem més sèries! Sant Vicenç to Picamoixons?
Mira, aquesta la podries fer tu (això et passa per parlar :P!)
Publica un comentari a l'entrada