"El somni nuclear"

Abans que us penseu que això és un collage, us aviso: NO és un collage. Això existeix, així tal qual. I sí, a les nostres terres. Clar que si sou dels que us agrada més desplaçar-vos per altres zones, potser mai no heu hagut de fer front a un paratge natural tan peculiar com aquest. Però els qui som de terres més meridionals entenem aquesta imatge com una metàfora que defineix la tònica constant del que hem viscut sempre. La normalitat, vaja.

El que es veu al fons no és ni més ni menys que una central nuclear d'aquestes que tant ens agraden i que, per alguna mena de sentiment d'amor mutu innat, elles també ens escullen a nosaltres (sinó, no s'entendria la condensació única i exclusiva d'aquestes instal·lacions a terres tarragonines). Ho heu endevinat: es tracta de Vandellòs II. A hores d'ara ja hauria d'estar desmantellada, però mira ves, fa patxoca a l'horitzó, no trobeu?
En un pla més proper hi ha el que sembla: guiris rostint-se al sol, a punt d'assolir cremades de primer grau, que s'hidraten amb cerveses de marca blanca del súper.

Aaaahhh...! No em direu que no us faig dentetes, eh? Va, entaforeu els vostres biquinis a les maletes i oblideu-vos de la sobrevalorada Costa Brava, que aquí hi tenim de tot i més: petroquímiques, tolls declarats parc naturals atrapats per urbanitzacions que no deixen veure la costa, nuclears, centrals tèrmiques, servei de transport públic inexistent, plaga de cargols poma, plaga d'apartaments turístics, ... de tot, vaja.
Tot i que, per ser-vos sincera, m'hi falta alguna cosa: sort que sembla que el projecte aquest del Barcelona World va pel bon camí. Era completament necessari, certament. Friso perquè arribi el dia de la inauguració i veure les portades dels diaris amb la colla política tallant llacets i amagant panxa. De debò. Friso. I qui no?

(Per cert, he manllevat el títol de la foto d'una cançó d'un grup que va existir fa temps i que ens han deixat una estela amb bon regust: Él-Hecho.)