Juganer

Potser vaig veure el que de debò estava succeint o potser només vaig veure el que vaig voler. Ara mateix no us ho podria assegurar, però m'inclino a creure que aquest colom es distreia perseguint la seva pròpia ombra. Feia quatre passes amb el ritme tan característic de raper que tenen aquestes aus i tot seguit mirava l'ombra projectada; canviava de direcció, girava el coll, provava una altra coreografia... sense perdre de vista aquella taca grisenca que s'escampava sobre el ciment, ben arrelada a les seves potes.

Podríem omplir pàgines sobre el possible avorriment dels animals i fins i tot plantejar-nos si els coloms busquen maneres de passar l'estona amb jocs que ens porten a temps d'infantesa. Un cop hem arribat a aquest punt, podem llençar coets, encendre el cel i muntar una paradeta d'especulacions diverses.

De totes maneres, aquest animaló va ser prou amable amb mi i em va deixar que li fes tot un book de fotos, com si fos una model de passarel·la. En arribar a casa em vaig preguntar per què coi havia fet vora vint fotos d'un colom. No pregunteu. Són coses que passen. Què hi farem.