Quedem al bar

"Sí, home, aquell. Ah, clar, no hi havia caigut. Ei, voleu alguna cosa més? Sí, porta'ns un parell de mitjanes.I tu què vols? Jo de moment em conformo amb un xampú, vull dir una clara. Les converses pugen de volum. L'home de la barra s'ha quedat fitant l'escurabutxaques, que entona el seu mantra particular enmig de la dringadissa de copes que celebren grans causes, grans fites, grans idees, que probablement moriran quan els toqui l'aire i s'esboiri el cap. Els diaris que recorren un cop i un altre les taules. Fins demà no arriben els substituts. El fum crea teranyines que s'enfilen al sostre i potser, amb una mica de sort, hi atrapen algun somni. Cigarretes presoneres de llavis, de dits i de cendrers. Algunes, totes enrojolades, besades de carmí. La porta s'obre i es tanca. S'obre i es tanca. Fressa de passes, cadires que grinyolen i taules que ballen. Les mans dibuixen paraules que només l'aire entén. Potser ja es fa massa tard. Tens raó, jo també hauria d'anar tirant. Bé, ens veiem, no? I tant! On quedem? Quedem al bar!"