"De cop i volta, era allà, fitant-me amb els seus ulls rovellats. Mut, sense la seva veu metàl·lica, em va demanar que no l'oblidés mai. Vaig respondre que provaria de no fer-ho.
Vaig avançar unes passes. Jo m'allunyava, però ell continuava tossut aferrant-se a aquell petit tros de terra, desafiant.
Crec que no l'oblidaré."
Vaig avançar unes passes. Jo m'allunyava, però ell continuava tossut aferrant-se a aquell petit tros de terra, desafiant.
Crec que no l'oblidaré."
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada